Com parlar bé en públic

A l'assignatura de COED vam haver de llegir-nos un llibre titulat "Com parlar bé en públic". Explica que és el més important per poder parlar bé davant d'un públic, explica alguns trucs i la importància d'alguns trets.

Amb aquest llibre vam haver de fer la tasca de resumir els sis primers capítols remarcant les idees principals, i el meu resum és aquest:

Com parlar bé en públic:

-Capítol 1: La importància de la comunicació oral.

Saber parlar bé en públic cada cop es valora més i és més necessari, però gairebé no s'ensenya. És essencial per treballar i per entendre'ns.

En l'art de parlar una petita part pot ser innata, però la major part és tècnica i es pot aprendre. La retòrica és l'art de parlar bé o de persuasió per mitjà de la paraula. 

Al parlar en públic hem de mantenir els nervis sota control i saber que és normal estar nerviós. Amb una bona preparació, estructura i un guió ens sentirem més segurs. Amb pràctica i experiència s'agafa confiança.

Les fases per a preparar un discurs són la invenció, la disposició, l'elocució, la memòria i l'acció. És necesàri respondre el per què, és a dir, l'objectiu. També a qui ens dirigim, seguidament què exposarem i per últim com ho exposarem. Els objectius bàsics són informar i convèncer.

Segons el públic parlarem d'una manera o altra. L'orador s'ha de plantejar bé el que ha de dir i les parts del discurs. Hem de decidir amb quin mitjà o suport farem l'exposició, la veu que utilitzarem i els recursos.

-Capítol 2: Com parlar en públic.

• Improvisació i naturalitat: 

El simple fet que el conferenciant llegeixi demostra poca traça per parlar en públic. Un bon discurs oral no ha de ser llegit perquè no es té en compte el públic i les seves reaccions, i perquè un text escrit té estructures i expressions complexes. El bona orador porta un guió, que fa de carcassa del discurs. La principal qualitat del bon orador és la naturalitat.

• El guió i la memòria:

L'orador que vulgui improvisar bé ha de complir dues condicions: coneixements i memòria. El que cal memoritzar és la carcassa del discurs, les idees principals i l'ordre en que es volen exposar. Portar el guió memoritzat aporta tranquilitat.

• El "feedback", la mirada:

En una presentació l'orador s'adona de la reacció del públic davant del que diu. La influència de la reacció del públic en el discurs de l'orador s'anomena feedback. L'instrument bàsic és la mirada, és la via bàsica d'intercanvi d'informació, mirar és dominar.

• La importància de la veu:

-Intensitat o volum: cal parlar amb un bon volum de veu, és important per captar l'atenció.

-Velocitat de creuer: no ens hem d'entretenir ni ser lents, però tampoc ser ràpids i confusos.

-Vocalització i articulació: una pronúncia deficient té com a conseqüència la pèrdua de claredat.

-L'actitud: cal adequar el discurs al context i la situació en què es pronuncia.

• L'entonació:

És la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules, frases i oracions. Hi ha frases enunciatives, interrogatives i exclamatives. Si no s'entén el que es vol comunicar no es pot aconseguir una entonació adient. Una errada en una entonació pot alterar el significat d'una frase. Amb la veu podem remarcar les paraules més importants.

• La respiració:

La veu és aire que entra als pulmons i en surt. El control de la respiració és essencial.

Fer pauses ens pot ajudar, les hem de marcar i respectar-les. La mala respiració està molt vinculada al nerviosisme. Cal construir frases curtes, hi ha d'haver pauses, això comportarà respirar millor i estar més relaxat. La respiració diafragmàtica consisteix a inspirar l'aire i introduir-lo fins a l'estómac, la respiració és més profunda i hi cap més aire.

• El silenci:

Un defecte dels oradors es l'horror al silenci. Molts cops per evitar-lo s'utilitzen expressions buides. La capacitat de suportar el silenci és un símptoma de fortalesa de l'orador. El silenci dóna a entendre que l'orador no està nerviós, permet respirar millor, i és un element més d'entonació.

-Capítol 3: El llenguatge oral.

El registre oral és diferent que el de l'escrit. El llenguatge oral ha de buscar la simplicitat, la claredat i la immediatesa.

• Claredat, precisió, brevetat:

Les característiques bàsiques del llenguatge oral són: frases curtes, senzilles i contundents separades per pauses. Evitar l'argot especialitzat, paraules complicades i frases buides. Evitar el llenguatge abstracte i imprecís. La claredat és molt important, s'ha d'utilitzar un ordre gramatical lògic. La precisió i la concreció són elements clau per a la credibilitat d'un discurs. Les dades són essencials, és important anar directament als fets, cal contar casos i històries concretes.

• Un tècnica bàsica: explicar amb exemples:

El que és concret es capta i es recorda fàcilment. El que és abstracte es confon. El bon orador ha de ser gràfic. L'exemple il·lumina la idea.

Hi ha algunes figures retòriques basades en l'exemplificació: la comparació es tracta de comparar dues coses diferents. En la paràbola el que comparem té una estructura narrativa, és il·lustrar una idea abstracta amb una narració. Es poden fer citacions famoses o refranys per a il·lustrar idees, són frases molt breus i sintètiques i són un reforç per a l'orador de cara al públic.

• L'humor:

Un bon comunicador sap que l'humor és molt important per establir contacte amb el públic. Trenca barreres, genera identificació i confiança i relaxa al públic. L'humor ben dosificat pot servir per a explicar moltes coses. Explicar acudits i anècdotes és una forma d'exemplificació.

• Altres figures retòriques:

S'han d'utilitzar amb naturalitat i amb mesura. Trobem la paradoxa, eufemisme, antítesi, ironia, onomatopeia, asíndeton, pregunta retòrica, clímax, circumloqui, hipèrbole, minimització, personificació, sinècdoque, retardament, anticipació, recordatori, explicació, repetició...

• Parlar bé el català:

Per a l'orador és important dominar la llengua amb què s'expressa, demostra que té cultura. El català pateix problemes de normalització, hi ha molts castellanismes. Els dialectalismes són correctes i enriqueixen la llengua, no s'ha de renunciar a l'accent propi. Si s'utilitza un dialecte t'has d'assegurar que el públic t'entengui.

-Capítol 4: El llenguatge corporal.

El llenguatge corporal és essencial en la comunicació oral. L'orador comunica amb tot el cos. Amb els gestos es precisa allò que es vol dir amb paraules.

• L'actitud, començar amb un somriure:

El públic fa judicis de l'orador abans de que parli, el cos emet missatges que el receptor descodifica. Un recurs que funciona és el somriure, desperta simpatia i confiança.

• La posició del cos:

La posició dóna al públic missatges respecte la seva autoritat i seguretat. La postura ideal és la d'equilibri.

S'ha d'ensenyar el cos sencer i moure's de tant en tant, evitar moviments cíclics, evitar els tics i no jugar amb objectes ni creuar-se de braços.

• La gesticulació:

Dóna informació de l'energia de l'orador, la seva convicció i sinceritat. Ha de ser natural, ha d'estar d'acord amb la personalitat de cadascú i no ha de ser exagerada, no ha de semblar assajada.

Els gestos d'una persona són únics i intransferibles. La gesticulació delata l'actitud de l'orador.

Cal mostrar les mans al públic, evitar gestos que neixen de la inseguretat o nerviosisme, cal evitar fem moviments breus i ràpids amb l'avantbraç i no s'han d'acabar els gestos massa de cop.

• La mirada:

Si l'orador mira l'auditori i demostra interès això li retornarà en forma de simpatia i confiança. La cara és el mirall de l'ànima i els ulls són la part més expressiva.

El bon contacte visual s'aconsegueix mirant envers les persones de l'auditori, aprenent a mirar els elements del públic, escoltant el públic amb la mirada...

• Cal controlar el cos: el conductisme:

Qualsevol persona pot modificar la seva conducta amb un acte de voluntat. La millor manera d'afrontar un problema és afrontar-ne els símptomes. El conductisme és la primera raó per la qual l'orador ha de tenir molta cura de l'expressió no verbal.

-Capítol 5: Tipus de mitjans audiovisuals, la informació visual.

Els mitjans audiovisuals poden esdevenir un suport molt eficaç a la paraula i el gest.

• Compte, no s'ha d'abusar dels mitjans audiovisuals: S'utilitzen amb molta freqüència per acompanyar presentacions orals o discursos. Cal remarcar que només són un suport. La base del discurs és l'oració i el seu guió. L'ús abusiu només posa de manifest la inseguretat de l'orador. Els mitjans audiovisuals permeten destacar paraules o conceptes i són molt útils per a l'estadística.
• Com tractar la informació estadística: El gràfic és una forma de presentació de dades molt més interessant que les simples llistes de fets i números. Els gràfics s'han d'assimilar, han d'impactar i han de subratllar els punts més importants. Els gràfics de barres són els més habituals.
• Informació no estadística, esquemes: organitzen la informació en l'espai.
• Les exposicions de powerpoint: Les diapositives de Powerpoint és el mitjà audiovisual per excel·lència. El públic escolta una idea i a la vegada veu escrit l'enunciat d'aquella idea. Moltes exposicions contenen excés d'informació.

-Capítol 6: com preparar un discurs, el guió.

En la bona retòrica l'orador té clar el que vol dir i ho diu de la millor manera possible. El bon orador va al grà i s'explica de forma transparent.

• Què és el guió?

És el conjunt d'idees, principals o secundàries, que es volen transmetre al públic, posades en l'ordre adient. La preparació del guió del discurs és transcendental. És impossible parlar amb coherència sense una bona preparació.

• El mètode per a preparar un guió:

La manera de preparar-lo és molt personal. Cada creador té les seves tècniques peculiars i els seus trucs, però hi ha un sistema que tothom pot utilitzar, té dues etapes, la primera és l'aproximació i esquema general, abans de preparar un discurs cal reflexionar, es defineixen les pautes fonamentals. La segona etapa consisteix en la recerca d'idees, estructuració i guió definitiu, a partir de l'esquema bàsic, l'orador a de fer un guió més complet, el definitiu.

Hi ha tècniques molt concretes per a preparar guions, tècniques per a buscar idees, per a estructurar, per a sintetitzar, saber escoltar i com ser positius. Aquestes tècniques ensenyen a pensar millor, hi ha una relació molt íntima entre llenguatge i pensament.

• Tècniques per a buscar idees, la creativitat:

L'orador per preparar un discurs ha de dominar perfectament el tema de què vol parlar. Les tècniques es basen en mètodes usats en la retòrica clàssica: definir, comparar, contrastar, donar les causes, els efectes i argumentar.

• Tècniques lògiques de recerca d'idees:

Mètodes per buscar idees: procediments lògics i racionals de recerca i ordenació de les idees.

1. Documentació i el coneixement del tema: és la base de tot, cal conèixer el tema de què s'ha de parlar. La credibilitat estarà lligada amb la quantitat i la qualitat de documentació. La documentació que s'obtingui s'ha de combinar i completar amb idees sorgides per altres vies.

2. L'estrella: Les 6W: És una tècnica que es basa a donar les respostes a les preguntes què, qui, on, quan per què i com. És molt adequada per descriure.

3. El cub: Procediment molt eficaç per fer valoracions. Cal buscar resposta a: descriu-ho, compara-ho, relaciona-ho, analitza-ho, aplica-ho i argumenta-ho.

4. Anàlisi FDOA: Comporta un seguit de passes per analitzar una situació. Es miren els punts forts, febles, oportunitats i amenaces. Dóna una imatge bastant objectiva.

• Tècniques creatives:

Fomenten la creativitat de l'orador. Perquè un discurs sigui bo ha de cridar l'atenció. El cervell humà te dues àrees, l'hemisferi dret i l'esquerre. El dret és el del pensament intuïtiu, l'esquerre està especialitzat en el pensament lògic i seqüencial.

Hi ha tres tècniques basades en la creativitat:

-Pluja d'idees: serveix per explorar un tema i per trobar idees creatives. Té una fase de creació i una fase de valorar, triar i estructurar.

-Recerca analògica: És analitzar un problema en funció d'un altre problema que es planteja com a anàleg del primer. Té una etapa de cercar analogies i una de descodificar.

- Atzar: Si l'orador és sensible a allò que envolta trobarà idees o inspiracions.

• Tècniques per estructurar, mapes conceptuals:

La informació treta de les tècniques per a buscar idees i la documentació és molta i s'ha d'estructurar perquè tingui sentit, hi ha dos sistemes:

-Mapa conceptual: Posar el tema principal al centre i anar creant arbres que es ramifiquen en totes direccions.

-Esquema lineal: Forma clàssica d'estructurar. Crear "calaixos" de diferents nivells i treballar verticalment.

• Tècniques per a valorar i sintetitzar:

Cal decidir què és el més important i resumir al màxim. Si s'utilitzen bé els mètodes per a buscar idees, és normal que n'hi hagi de més i calgui eliminar-ne. La capacitat de síntesi és un element clau de la comunicació. Hi ha tres nivells de síntesi: resum, interpretació i creació.

La valoració és una operació de la ment molt relacionada amb la síntesi. Sintetitzar implica valorar idees. Cal valorar el que és important per al públic.

• Saber escoltar, una virtut extranya:

A l'hora de preparar un guió és important saber escoltar en el sentit literal, mentre dura el discurs conèixer les reaccions del públic, però també en el sentit figurat, construir el guió del discurs imaginant què és el que interessa al públic.

Tothom tendeix a ser egoista i això pot portar a no escoltar el que diuen els altres. Saber escoltar té l'avantatge de que afalaga els altres i trenca barreres i permet obtenir informació dels altres.

Una persona que parla massa sol ser una persona que no té temps d'escoltar. Un bon comunicador sap escoltar i dir en cada moment el que és més adient.

• Com ser positius:

És essencial donar un to positiu a qualsevol contacte humà. El guió ha d'estar pensat de manera que doni una imatge positiva del tema i de l'orador. Una persona positiva és sempre més atractiva, interessant i convincent que una negativa.

Hi ha tres mètodes per què l'orador sigui més positiu:

-Les dues cares de la moneda: molts esdeveniments, idees o noticies no són positius ni negatius, però la manera d'enfocar-ho si que ho és.

-Amagar l'arbre negatiu en un bosc d'arbres positius: consisteix a donar el missatge negatiu després dels positius o submergit en ells.

-Evitar paraules negatives i pensar en els altres: trucs per positivitzar els missatges: 1. Centrar-se en l'altre, l'orientació. 2. Estil positiu: evitar les frases en negatiu. 3. Lèxic positiu. 4. Reconèixer errors.